Estació de França

L’Estació de França està catalogada com a Patrimoni de la Ciutat és un fidel reflex de les centrals europees en un dels moments daurats del modernisme català.

Barcelona, Spain, April 2011

Va ser una de les últimes estacions d’Europa edificades en aquest estil construïda amb materials com ara el bronze i el marbre, i actualment és l’única estació de tren de la ciutat de Barcelona que destaca pel seu caràcter històric i artístic.

Idioma / Language1406146109_United-Kingdom_flatIcono-Bandera-españa

Finalment, l’estació en el seu estat actual i degut al poc trànsit que suporta, s’utilitza per a exposicions, on es cobreixen parcialment les vies i diferents activitats lúdiques. És seu de diferents associacions i entitats relacionades amb el món del ferrocarril, així com de la Universitat Pompeu Fabra.
2015-09-22 23.07.49

Actualment l’estació ha recuperat gran part del seu esplendor del passat ja que és el punt de partida de molts trens de mitja distància que es dirigeixen al sud i l’oest de Catalunya, així com del Trenhotel que va a París i els trens de rodalies amb direcció a Vilanova i la Geltrú i Sant Vicenç de Calders.
2015-09-22 23.07.12

En el año 1926 Barcelona se encuentra en plena transformación. La ciudad se preparaba para Exposición Universal del 1929. Es en este contexto cuando se construye la estación de Francia, obra del ingeniero Andreu Muntaner y del arquitecto Pedro Muguruza. Ambos unieron sus esfuerzos para dotarla de todos los elementos necesarios que hicieran de ella una estación moderna, elegante y digna de la primera línea que iba a unir Barcelona con Francia.

Dos unidades integran la estación de Francia: por un lado, las naves; por el otro, el vestíbulo. Sobre las doce vías y siete andenes se extiende una doble marquesina metálica y curvada , ejemplo de la llamada arquitectura de hierro, que hace posible una nave doble llena de luz y de espacio2015-09-22 23.06.34

El Vestíbul

Dins de l’estació passa el mateix, amb el vestíbul noucentista dissenyat per Duran Reynals, que origina un espai ampli i perfecte per a tot tipus d’activitats. Un elegant rellotge ens marca puntual les hores, i una maqueta ens mostra l’estació. Tant aquí com als edificis que envolten els vials es van utilitzar materials luxosos com el marbre i el bronze, donant-li al recinte aquest toc vistós que tant l’identifica.

vestibulo-estacion-de-francia

Al apropar-nos al vestíbul i als vials descobrirem un edifici que s’ha comparat sovint per la seva elegància amb l’estació parisenca d’Orsay.

2015-09-22 23.06.25 2015-09-22 23.06.15

La Construcció de l’ Estació de França

Malgrat el gran pes ferroviari que històricament ha tingut Barcelona, a finals del segle XIX la mateixa no comptava amb cap estació d’envergadura a l’altura de la seva importància ferroviària. Així que havia de dotar la ciutat d’una estació terminal de caràcter monumental.

L’enginyer ferroviari Eduard Maristany, marquès de l’Argentera va ser l’encarregat de realitzar el projecte inicial del nou edifici on es plantejava una estructura en forma d’U amb doble nau que es veia condicionat per la curvatura de les vies al seu arriba a l’antiga estació.

2015-09-22 23.05.31

El disseny contemplava 12 vies amb accés a andana i dos d’escapament. Els pavellons laterals estaven formats per dos edificis per a viatgers, un de nou i un altre derivat de la reforma del ja existent. Tots dos edificis quedarien units a la part frontal on es situaria l’accés principal.

A més del seu valor artístic l’estació comptava amb importants avenços tècnics com uns enclavaments elèctrics, unes toperas hidràuliques, que encara es conserven, o uns corredors subterranis per al trànsit de les mercaderies.

Com qualsevol altre recinte ferroviari l’estació comptaria amb molls de càrrega, dipòsits per locomotores, ponts giratoris, cotxeres, dipòsits de carbó i altres dependències a l’ús. Es va contemplar la possibilitat d’afegir una tercera nau al projecte però el seu elevat cost va descartar aquesta opció. El 1924 es va obrir a concurs la realització de l’obra. Les empreses Maquinista Terrestre i Marítima i Material per a Ferrocarrils i construccions es van alçar amb ell.

En paral·lel es va llançar un altre concurs per a la construcció de l’edifici per a viatgers que va guanyar l’arquitecte Pedro Muguruza. Encara guanyador el seu projecte es va considerar massa sobri pel que es va encarregar a Raimon Duran i Reynals i Pelai Martine millorar la decoració i ornamentació interior del recinte per adaptar-lo al gust de la burgesia de l’època el que redundaria en la utilització de materials com el bronze o el marbre.

El 1926 van començar les obres que no van concloure fins al juny de 1929. Alfons XIII va inaugurar l’estació just per l’Exposició del 1929, que va omplir Barcelona de noves construccions i projectes arquitectònics i la va fer desenganxar definitivament com una de les capitals espanyoles més importants. Aquesta línia uniria per primera vegada Barcelona amb França.

El 1988, i amb la vista posada en els grans esdeveniments que s’anaven a celebrar a Espanya el 1992 entre els quals s’incloïen els Jocs Olímpics de Barcelona es va iniciar una llarga rehabilitació de l’edifici que va durar quatre anys i va resoldre els greus problemes de deteriorament que estava patint.

blue line

Els edificis envolten les vies en forma d ‘”U” i estan fabricats amb materials considerats de luxe com marbre i bronze amb vidrieres decoratives. El vestíbul compta amb tres cúpules de grans dimensions.

2015-09-22 23.05.41

Les 12 vies numerades de la Nº3 ala Nº14 i els seus andanes situades dins la “U” estan coberts per dues marquesines metàl·liques de 29 m d’alt i 195 m de longitud que en part estan en corba cap a l’esquerra. Completen les instal·lacions de l’estació 2 vies amb andana a la part exterior de la marquesina numerades de la Nº1 a la Nº2 i diverses vies d’estacionament. A més, a la sortida de l’estació, a l’esquerra del túnel de la línia general, hi ha un altre túnel per a manteniment de trens. L’estructura metàl·lica va ser construïda en l’empresa Societat Material per a Ferrocarrils i Construccions, SA, coneguda popularment com Can Girona.
blue line

La estació i els mussol

Com a curiositat, si passes algun dia per l’Estació de França, fixa’t en les estàtues de mussols col·locats estratègicament en alguns punts exteriors i interiors del recinte. La seva utilitat no vas més enllà que espantar els coloms que es posen en els punts més alts de l’estació, però també són petites estàtues de gran bellesa.

blue line

icon_12638Com arribar a l’estació de França?2015-09-22 23.08.01

  • Direcció: Avinguda Marquès de l’Argentera, s/n
  • Telèfon: 902 320 320
  • Horari: Diari, de 5 a 24h.

blue lineMteroArribar a l’Estació de França en Metro:

  • L4 parada Barceloneta 
  • Línea 10, desde l’Estació de França

bus

Arribar a l’Estació de França en Bus

  • Bus: 14, 17, 39, 45, 51, 64, D20 y H16.
  • Barcelona Bus Turístic: parada Parc de la Ciutadella-Zoo.
  • Bus: Aerobús: A1

Compta amb venta de bitllets, atenció al client, punt d’informació i lavabos. A l’exterior hi ha un aparcament situat en un dels laterals de l’edifici, una parada de taxi i altres d’autobusos urbans.

blue line

Videos

Deja un comentario