El Passeig de Gracia

El carrer mes Exclusiu de Barcelona …

El seu tret distintiu és haver aconseguit el perfecte maridatge entre patrimoni arquitectònic i oferta comercial d’alta gamma.

Passeig_de_Gràcia_des-de_la_terrassa_de_lHotel_Condes_de_Barcelona

Idioma / Language1406146109_United-Kingdom_flat Icono-Bandera-españa

Aparador de la burgesia barcelonina de finals del segle XIX, aquest passeig elegant i senyorial uneix la plaça Catalunya amb el barri de Gràcia, i d’aquí li ve el nom.

Patrimoni arquitectònic, exposicions, oferta gastronòmica i hotelera de primer nivell o comerços de luxe són només una part del que pot trobar-se en aquest bulevard de poc més d’un quilòmetre de longitud. Suficient perquè el visitant s’acosti, conscient que veurà complertes les seves expectatives al mateix temps que passeja per una via que ha estat esculpida gràcies a la imaginació dels millors artistes

La seva importància turística, àrees comercials, negocis i un gran aparador de destacades obres d’arquitectura modernista, com les edificacions dels arquitectes Antoni Gaudí i Lluís Domènech i Montaner, declarades Patrimoni de la Humanitat.

Edificis destacables del passeig de Gràcia

L’illa de la discordia:Casa_Amatller_and_Casa_Batlló

Totes són del modernisme, l’apel·latiu popular de «poma de la discòrdia» es referia principalment a la rivalitat professional entre Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i Antoni Gaudí Situada entre els carrers d’Aragó i Consell de Cent.

Es tracta d’un conjunt de cinc edificis: la Casa Lleó Morera de Lluís Domènech i Montaner, la Casa Mulleras d’Enric Sagnier, la Casa Bonet de Marcel·lià Coquillat, la Casa Amatller de Josep Puig i Cadafalch i la Casa Batlló d’Antoni Gaudí .

LaPedreraBarcelonaLa Pedrera: 

Un dels edificis de l’època modernista més coneguts arreu del món i una de les obres de major importància de l’arquitecte Antoni Gaudí, declarada Patrimoni Mundial de la Unesco l’any 1984

Construït entre 1906 i 1912 per l’arquitecte Antoni Gaudí, va ser un encàrrec de l’industrial Pere Milà i Camps i la seva dona, és un reflex de la plenitud artística de Gaudí, unreferente de l’arquitectura mundial, permet entendre i conèixer en profunditat l’obra d’Antoni Gaudí, i més en concret la seva última obra civil.

Majestic Hotel & Spa GL

Històric hotel barceloní, de cinc estrelles, obert el 1918 és conegut en cercles artístics com El Hotel de l’Art, resultat de l’interès de la propietat pel món de l’art des de fa anys i, especialment, per la prestigiosa mostra New Art que va acollir l’establiment en els anys 1996 i 1997.

L’hotel exposa encara avui per totes les seves instal·lacions una excel·lent col·lecció en la qual destaquen artistes significatius de les avantguardes històriques com Tàpies, Saura, Chillida, Guinovart, Cobo, Casamada o Gerardo Rueda.

Aquesta col·lecció es completa amb figures reconegudes de la dècada dels vuitanta com Llimes, Lluís Lleó, Miguel Ángel Campano, García Sevilla i Plensa; i artistes més recents però recolzats per les galeries nacionals i internacionals de més prestigi com AnishKapoor, Richard Long o Richard Deacon. Culmina aquesta col·lecció un mural de Philip Stanton que presideix la piscina exterior a la desena planta.

Moltes celebritats es van allotjar a l’Hotel Majestic i van construir el seu prestigi: León Felipe, Federico García Lorca, Pablo Picasso, Joan Miró, Charles Trenet i Ernest Hemingway entre d’altres. L’hoste més il·lustre segurament era la reina Maria Cristina d’Habsburg-Lorena

Edifici monumentalista de la Unió i el Fenix: ​​construït entre 1927 i 1931 per l’arquitecte Eusebi Bona Puig i Frederic Marés. En aquest edifici destaca la seva grandiosa cúpula ornamental adornada pel Ave Fenix ​​a la part superior.

Palau Malagrida: bell edifici modernista edificat entre 1905 i 1908 per l’arquitecte Joaquim Codina, per al tabaquer Manuel Malagrida.

Casa Bonaventura Ferrer: Situada en Nº 113, és obra de l’arquitecte Pere Falqués i Urpí. Destaca a la façana de tres cossos la tribuna amb escultura llaurada en pedra.

Casa Enric Batlló: aquest edifici avui ocupat per l’Hotel Condes de Barcelona és obra de l’arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas, construït entre 1895 i 1896. La conjunció de diversos materials com el maó vist, la pedra, la ceràmica i el ferro forjat constitueixen el encert d’aquesta façana.

El Palau Robert: En aquest edifici residència de l’aristòcrata Robert Robert i Suris, obra de l’arquitecte francès Henry Grandpierre, està instal·lada en l’actualitat una oficina d’Informació Turística, on ens poden assessorar.

Els antics jardins del Palau ara s’han convertit en públics, és un lloc fresc i agradable en el qual seure plàcidament per recuperar forces.

Els Bancs-Fanals

Realitzats en l’any 1906, pel llavors arquitecte municipal Pere Falqués i Urpí, són una de les seves obres més conegudes, Es tracta de trenta-dos bancs construïts amb el clàssic “trencadís” del modernisme català i subjectes a aquests bancs es troben els fanals , constituint una sola peça, els fanals són de ferro forjat amb el característic “cop de fuet”, realitzades al taller de fosa de Manuel Ballarin.

498px-Bancs-escocell_del_Passeig_de_Gràcia

Tendes del Passeig de Gràcia

Adolfo Domínguez Hermès Salvatore Ferragamo
Apple H&M Roberto Verino
Armani Guess Pronovias
Burberry Gucci Oysho
Bvlgari Esprit Nike
Carolina Herrera Escada Santa Eulàlia
Cartier Jimmy Choo Tiffany & Co
Chanel Lacoste Tommy Hilfiger
Chopard Loewe Tous
Diesel Louis Vuitton Tru Trussardi
Dirk Bikkembergs Mango Uterqüe
Dolce & Gabbana Miu Miu Yves Saint Laurent
Ermenegildo Zegna Nespresso Zara

paseo-de-gracia-barcelona_1_thumbnail_628x325

Amb l’enderrocament de les muralles el 1854, i l’inici de l’Eixample barceloní cinc anys després, seguint el projecte de Ildefons Cerdà, el Passeig de Gràcia va adquirir una gran rellevància. Fins 1827 va ser un camí, el Camí de Jesús, que unia la ciutat de Barcelona amb la veïna població de Gràcia. Inicialment es van construir en ell habitatges unifamiliars amb jardí i es van emplaçar cafès, teatres, restaurants, salons de ball … Així, a poc a poc, aquesta avinguda es va convertir en la zona d’esbarjo preferida per la burgesia.

Deja un comentario